Aquest volum de contes recopilats per l’autora, que va ser finalista dels premis National Book Award (1994) i Pulitzer (1995), configura un fresc magnífic de la vida en una gran ciutat narrat a través d’una àcida mirada femenina dins d’un territori fins llavors reservat als homes. Ja sigui escrivint sobre l’amor (i el conflicte) entre pares i fills, o entre homes i dones, o sobre la lluita diària de mares solteres que es fan grans o d’activistes que intenten donar sentit al món, les històries exuberants i gens convencionals de Paley, escrites amb la seva veu personalíssima i inconfusible, la van convertir en una de les autores més singulars de la seva època. Combativa, temperamental, irònica, aspra, coneixedora avantatjada de la solitud, la luxúria, la comicitat, l’egoisme i la generositat… vet aquí algunes de les característiques que autors com Philip Roth, Susan Sontag, Donald Barthelme o Lorrie Moore han dedicat a la seva literatura. A Grace Paley li agradava definir modestament la seva obra com a «històries sobre gent normal» i afegia, amb sornegueria, que creia que amb un grapat de relats curts ella aconseguia el mateix que molts dels seus col·legues amb les seves llargues novel·les. Grace Paley (Nueva York, 1922 – Vermont, 2007) Hija de inmigrantes judíos rusos exiliados a EEUU, firmó sus libros como Grace Paley, el apellido de su primer y efímero marido. Polémica activista de los derechos civiles y militante feminista, Paley estuvo presa varias veces en los ’60 por cargos de desobediencia civil.
